DISCOGRAFIA

 

Llicència de Creative Commons
rEsd9
2011

Nou temes electroacústics, amb el piano com a fil condutor, composats durant els últims anys.Han estat masteritzats pel productor Ramon Martí. Aquí els podeu escoltar i aquí descarregar

 
 

Llicència de Creative Commons
El Balancí
2010

Conjunt de catorze  peces breus per piano composades per l'art-bloc El Balancí on poesia, música i dibuix s'uineixen en forma de postal multimèdia. Actualment en procés d'edició.

Aquí el podeu escoltar i aquí descarregar

 

 
 

Llicència de Creative Commons
Zodíac
2000

Dotze temes dedicats al caràcter i manera dels signes del zodíac, feta i interpretada per ordinador.

 

 
 

Llicència de Creative Commons
L'altra part
1999

Primera gravació d'onze temes per a a piano sol. Es van gravar d'una tirada una tarda d'agost de 1999 .

 
 
 

DE PERFIL

Sostingut en el temps
Tastaolletes perseverant, creatiu per definició, intens, solemne, profund, essencial. Hi ha un David per a cada instant... el David que crea, el que observa, el que escolta, el que no hi és... perquè és al seu món, aquell tan ric i alhora tan íntim, aquell món desconegut i discret, privat, del que n’emergeixen autèntiques joies musicals. De tant en tant... acurades, evocadores. Vives.

Talent natural, expressió diversa, sense artifici, escenari del silenci que de repent, un fa sostingut amartella, agosarat, tendre, intens i rebel o tot el contrari, reserva que cou a foc lent una melodia... i després d’un salt endavant, un pas endarrere per agafar perspectiva i un silenci que observa, minuciós, cada gest, cada detall... cada oreneta que passa. Impassible. I en què pensa...? Penso.

Sense fer soroll i en un perfil perfecte amb l’infinit de cada nota, és el músic que es rebel·la contra el silenci dels anys, s’asseu al piano de cua i toca... incansable, tot allò tan intens, tan visceral i tan modest que un dia fou concebut per pura companyia. I només en companyia pot emergir de nou, Divertimento.

M’assec al seu costat, tanco els ulls i em deixo portar... Hi ha un camí infinit per recórrer i un piano sostingut en el temps, que de repent esberla el silenci i en fa poesia.

 
 
David Pradas © imaginaIS