David Pradas: "El batec del cor va dir que el silenci no existeix"

Caça sons quotidians que incorpora a peces musicals per a piano. Al seu laboratori de l'Urgell fa l'alquímia creativa.

CARME ESCALES

Dimarts, 17 de juny del 2014

El retronant i pesant soroll que cada certs segons emeten les màquines d'una fàbrica metal·lúrgica va inspirar les primeres composicions melòdiques de David Pradas

(www.davidpradas.com) . Tenia 15 anys i en les seves hores d'ajuda a l'empresa familiar, a Castellserà (Urgell), la seva ment s'evadia en un viatge musical conduït per aquells impactes sonors que la seva creativitat transformava en temps musicals. De la mateixa manera que mostraria el director Lars von Trier a la pel·lícula Bailando en la oscuridad. «Segueixo el ritme que fan les màquines i començo a somiar», deia la protagonista, Selma, encarnada per Björk.

-Així, doncs, ¿la música esborra el soroll de la vida?

-Segons la meva concepció de la música, sí. Per a mi, qualsevol so amb intenció d'escoltar-lo com a música deixa de ser soroll. El soroll, per definició, és tan sols un so no desitjat. Per tant, que el veí toqui el piano en el moment en què volem fer la migdiada es podria considerar soroll. Depèn de la predisposició de qui escolta, un so serà música o serà soroll.

-I el silenci, ¿pot ser musical?

-El silenci total no existeix. A mi m'agrada molt explicar l'experiment del compositor i teòric musical de Los Angeles pioner de la música electroacústica, John Cage. Obsessionat per la recerca del silenci, va demanar a la Universitat de Colúmbia que el tanquessin en una habitació estanca, totalment aïllada del soroll. Pretenia experimentar el silenci. Però una vegada allà dins, aïllat de tot, el batec del seu cor li va dir que el silenci no existeix. El silenci és tan sols una aproximació a ell. I a partir d'aquell experiment, Cage va crear l'obra 4 minuts, 33 segons. Va repartir als músics d'una orquestra partitures plenes d'un únic compàs, el d'espera. Totes les partitures indicaven silenci. Els músics estaven desorientats, però el públic encara més. El silenci de 4' 33'' va fer emergir l'ambient sonor de la sala, increpacions i moviment dels assistents, i tot allò que va sonar va ser el que John Cage va concebre com la seva obra 4' 33''.

-Les seves obres també recullen el que solem considerar sorolls. ¿Quin és el so més peculiar que ha gravat?

-¡N'hi ha molts! Al principi, sobretot, estava obsessionat, anava a tot arreu amb el micròfon a la mà i la gravadora. Després se'm va anar passant, a més, perquè avui dia pots trobar qualsevol so gravat en llibreries internacionals on line. Però un dels que jo vaig gravar va ser el de l'aixeta dels urinaris d'homes als lavabos d'un restaurant. M'agrada capturar sons que, encara que formen part de la nostra quotidianitat, moltes vegades els sentim però no els escoltem, no en som conscients. Són aquests sons els que prefereixo, els que costen més d'identificar.

-Amb tots ells, sobre una base de piano, fa cançons personalitzades, com si fossin vestits a mida. ¿Per a qui?

-Componc peces musicals per a desfilades o espectacles, com les que vaig fer per a la 080 Barcelona Fashion i per al Festival Mercè Arts al Carrer de Barcelona. Faig música per a màquines de joc de casinos de tot Espanya i preparo temes inèdits com a regal per nadons acabats de néixer o per a qualsevol persona. Qui en vol regalar em contacta i em descriu allò que més defineix l'amic homenatjat, i en això m'inspiro per dedicar-li una cançó, que pot ser amb lletra o sense.

-Els insectes han inspirat el seu últim treball, un espectacle. ¿En què consisteix?

-Insectum és una suite per a ballet que evoca so i textura de nou insectes combinant tangible i intangible a partir de la desconstrucció de sons reals. La dansa de dues ballarines en escena i projeccions ajuden a identificar-los. S'estrenarà a la Vinya dels Artistes de la Pobla de Cérvoles el 13 de setembre. El 25 d'octubre es presentarà a Lleida i el 7 de novembre a Sabadell.